He hagut de fer l'entrada de seguida que hem tastat el pastís del bòque ha resultat! Realment val la pena l'esforç i la paciència...Tot va començar el dia que un company de feina em va venir a primera hora del matí al costat de la taula amb un pot ple de pasta i un full impres amb el títol: pastís de les carmelites descalces. Doncs bé resulta que és una mostra de desig de bona sort i salut que té una llarga tradició.
El text del paper comença : T'acaben de premiar amb una manera molt antiga i tradicional de fer un pastís i et cal saber que la persona que t'ha entregat el got amb la "massa mare" t'està desitjant bona sort i salut.
A continuació venen les instruccions que cal seguir per no trencar la tradició: calen 10 dies per la seva elaboració sense utilitzar batedora ni estris moderns. La tradició diu que la massa te l'han de donar el dissabte ( cosa que no va ser possible ja que era una jornada laboral) i has de començar l'elaboració en dijous per talq ue el pastís estigui llest el dissabte de la propera setmana.
DIJOUS: es posa el contingut del got en un recipient més gran i s'hi afegeix un got de sucre i un altre de farina. No es barreja. Els gots utilitzat en el meu cas han sigut d'aprox 200gr.
DIVENDRES: es barreja amb una cullera de fusta.
DISSABTE: no es toca
DIUMENGE: noes toca
DILLUNS: no es toca
DIMARTS: s'hi afegeix un got de sucre , un de llet i un de farina (no es barreja)
DIMECRES: es barregen tots els ingredients amb una cullera de fusta
DIJOUS: no es toca
DIVENDRES: no es toca
DISSABTE: es separa la massa mare en 3 gots que s'entreguen a tres persones a les quals es desitja salut i bona sort.
ATENCIÓ: LA MASSSA NO ES GUARDA MAI A LA NEVERA!
A la resta de massa mare s'hi afegeix:
2 gots de farina
1 got de sucre
1 got d'oli d'oliva. Jo he optat per utilitzar oli de girasol que dóna més esponjositat a la pasta.
1 got de llet
1 got de nous
1 got de panses de corint
1 sobre de llevat
2 ous sencers batuts prèviament
1 poma trossejda
un pessic de sal
un polsim de canyella
unes gotes d'essència de vainilla
Es barreja tot amb la cullera de fusta i es posa al forn preescalfata 180º per dalt i per baix uns 40 minuts.
U cop fred repartim sucre llustre per sobre.
Si us arriba un potet de massa mare dediqueu-li el seu temps, val la pena!!!
8 comentaris:
El nom d'aquest pastís sempre m'ha fet gràcia, ves... t'ha quedat molt xulo!! Petons
Deliciòs!! Queda boníssim aquest pastís oi? Jo també el vaig fer un cop i estava super bo!
Petons
Quina bona pinta...suposo que, despres de la feinada que dona, val la pena el resultat!!!
Petonets.
Boníssim, Núria! Ja tinc ganes de fer-lo... he he he. petonets!
Jo el vaig fer fa un parell d´anys i el que més em va agradar va ser comprovar el procés de fermentació sense llevat!
Tota una sort que hagin pensat amb tú i hagis pogut provar aquest pastís!
ha d'estar deliciós!!
jeje, la veritat és que amb la massa que va quedant penses que sortirà de tot menys alguna cosa comestible...oi?. A mi també em van passar el potet i sincerament en queda una coca ben bona!, un petó!
Surt molt bo, la veritat. I t'ha quedat que fa una mengera...
Publica un comentari a l'entrada