16 de desembre de 2012

Pastís de les carmelites descalces


He hagut de fer l'entrada de seguida que hem tastat el pastís del bòque ha resultat! Realment val la pena l'esforç i la paciència...Tot va començar el dia que un company de feina em va venir a primera hora del matí al costat de la taula amb un pot ple de pasta i un full impres amb el títol: pastís de les carmelites descalces. Doncs bé resulta que és una mostra de desig de bona sort i salut que té una llarga tradició.
El text del paper comença : T'acaben de premiar amb una manera molt antiga i tradicional de fer un pastís i et cal saber que la persona que t'ha entregat el got amb la "massa mare" t'està desitjant bona sort i salut.

A continuació venen les instruccions que cal seguir per no trencar la tradició: calen 10 dies per la seva elaboració sense utilitzar batedora ni estris moderns. La tradició diu que la massa te l'han de donar el dissabte ( cosa que no va ser possible ja que era una jornada laboral) i has de començar l'elaboració en dijous per talq ue el pastís estigui llest el dissabte de la propera setmana.

DIJOUS: es posa el contingut del got en un recipient més gran i s'hi afegeix un got de sucre i un altre de farina. No es barreja. Els gots utilitzat en el meu cas han sigut d'aprox 200gr.
DIVENDRES: es barreja amb una cullera de fusta.
DISSABTE: no es toca
DIUMENGE: noes toca
DILLUNS: no es toca
DIMARTS: s'hi afegeix un got de sucre , un de llet i un de farina (no es barreja)
DIMECRES: es barregen tots els ingredients amb una cullera de fusta
DIJOUS: no es toca
DIVENDRES: no es toca
DISSABTE: es separa la massa mare en 3 gots que s'entreguen a tres persones a les quals es desitja salut i bona sort.

ATENCIÓ: LA MASSSA NO ES GUARDA MAI A LA NEVERA!

A la resta de massa mare s'hi afegeix:
2 gots de farina
1 got de sucre
1 got d'oli d'oliva. Jo he optat per utilitzar oli de girasol que dóna més esponjositat a la pasta.
1 got de llet
1 got de nous
1 got de panses de corint
1 sobre de llevat
2 ous sencers batuts prèviament
1 poma trossejda
un pessic de sal
un polsim de canyella
unes gotes d'essència de vainilla

Es barreja tot amb la cullera de fusta i es posa al forn preescalfata 180º per dalt i per baix uns 40 minuts.

U cop fred repartim sucre llustre per sobre.

Si us arriba un potet de massa mare dediqueu-li el seu temps, val la pena!!!





8 comentaris:

Marina A.F. ha dit...

El nom d'aquest pastís sempre m'ha fet gràcia, ves... t'ha quedat molt xulo!! Petons

.mOntse.! ha dit...

Deliciòs!! Queda boníssim aquest pastís oi? Jo també el vaig fer un cop i estava super bo!
Petons

GEMMA ha dit...

Quina bona pinta...suposo que, despres de la feinada que dona, val la pena el resultat!!!
Petonets.

Marina A.F. ha dit...

Boníssim, Núria! Ja tinc ganes de fer-lo... he he he. petonets!

Cristina ha dit...

Jo el vaig fer fa un parell d´anys i el que més em va agradar va ser comprovar el procés de fermentació sense llevat!

Fórmules Culinàries ha dit...

Tota una sort que hagin pensat amb tú i hagis pogut provar aquest pastís!
ha d'estar deliciós!!

mercè ha dit...

jeje, la veritat és que amb la massa que va quedant penses que sortirà de tot menys alguna cosa comestible...oi?. A mi també em van passar el potet i sincerament en queda una coca ben bona!, un petó!

bojosperlacuina ha dit...

Surt molt bo, la veritat. I t'ha quedat que fa una mengera...